Antoni Vidal Ferrando (Santanyí, 1945) és poeta i narrador. Mestre de professió, la seva obra poètica parteix de la seva identitat illenca per a construir un discurs sobre l'ésser humà contemporani. Com a poeta ha guanyat els premis Ausiàs March (1985), Ciutat de Palma (1985 i 1995) i la Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona (1994), entre d'altres. Dels seus llibres podem destacar Calvari (1992) i El batec de les pedres (1995). Els últims anys han vist la llum diverses antologies poètiques, entre elles El jardí de les delícies (2005), en edició bilingüe català-castellà, i A cops de ferro i àlgebra (2005), a cura de D. Sam Abrams.

Com a narrador s'ha de recordar la seva trilogia sobre la Mallorca del segle XX, inicida amb Les llunes i els calàpets (1994) i completada amb La mà del jardiner (1999), premi Sant Joan de novel·la i L'illa dels dòlmens.

Durant un temps s'ha dedicat a la història i, de resultes d'aquesta etapa han sortit alguns assaigs, el més important dels quals és La població i propietat de la terra en el municipi de Santanyí (1868-1920).

Actualment viu a Santanyí, la terra dels seus somnis, on va tenir com a mestres els poetes Blai Bonet i Bernat Vidal i Tomàs.

És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.


Pàgina elaborada per Xulio Ricardo Trigo per a l'AELC.
Actualització: Carme Ros.
Fotografies: Arxiu personal de l'autor.